Nova informació geoespacial de l'CC

Llegim a la secció de notícies de l'Institut Cartogràfic de Catalunya algunes interessants novetats, com són la distribució de la Base Topogràfica 1:25.000 en el format SIG ShapeFile i en el format CAD d'intercanvi DXF. Fins ara era disponible en format DGN i en els formats ràster MrSIG i GeoTIFF.

També es troben disponibles 1051 ortofotos 1:2.500 (de 25cm de resolució) en els formats GeoTIFF i MrSIG del vol 2009, així com la nova Base de Dades Geoespacial del Polígons Industrials de Catalunya v1.1.

Podeu consultar i descarregar tots aquests productes cartogràfics a través del visualitzador de l'ICC: VISSIR.

Descàrrega d'informació en el visualitzador de l'ICC VISSIR2.

Altres novetats:

- Mapa Topogràfic de Catalunya 1:100.000 en relleu, full Ripollès. (consulteu-lo o descarregueu-lo a VISSIR).

- Mapa de prevenció dels riscos geològics, full Vilamitjana (290-1-1).

- Nous catàlegs de fons documentals.

L'augment de l'activitat solar afectarà als satèl·lits GNSS?

Aquests dies s'ha parlat força de l'augment de l'activitat solar i de la possibilitat que les conseqüències d'aquest augment poguessin afectar els satèl·lits de les constel·lacions GNSS i per tant als sistemes terrestres que els utilitzen.

Segons explica l'Agència Espacial Europea això no és cert, ja que els enginyers encarregats dels sistemes de navegació dels satèl·lits tenen en compte els diversos impactes potencials del sol en aquests.

El cicle de variació de taques solar és d'11 anys i el següent màxim solar es produirà l'any 2013, poc després que l'Agència Espacial Europea (ESA) llanci els seus primers quatre satèl·lits operatius de la constel·lació Galileo. Tot i això, els astrònoms creuen que el proper màxim solar no serà especialment energètic, així que aquests primers satèl·lits Galileo, que han estat construïts per al pitjor dels casos, no s'hi hauran d'enfrontar ja de bon començament.

El SIG i l'augment de la productivitat

Interessant article aparegut al diari canadenc The Globe and Mail on es parla, entre d'altres temes, del SIG i la seva relació en l'augment de la productivitat empresarial. Fica com exemple la reculada de les empreses del sector geoespacial canadenc respecte a les nord-americanes degut a la dificultat d'accés a algunes de les dades per a crear sistemes d'informació geoespacial que tenen les primeres i que no tenen les empreses nord-americanes.

tooPath. Sistema de seguiment de flotes gratuït.

El centre de recerca de la UPC logiSim ha desenvolupat un sistema de seguiment de flotes gratuït mitjançant GPS/GPRS: el tooPath.

Aquest sistema permet treballar amb dispositius amb Windows XP, dispositius mòbils amb Windows Mobile 5.1 i 6.1 així com amb Blackberry i dispositius d'Enfosa. Utilitza la cartografia d'OpenStreetMaps, Google Maps i l'IDEC.

L'Eneida a Google Maps

Ens hem topat amb un curiós mapa realitzat amb Google Maps que, a partir de l'Eneida de Virgili mostra les etapes del recorregut pel mediterrani d'Enees des de la ciutat de Troia destruïda pels aqueus fins a la costa italiana on, segons el mite, fundaria Roma.

INSPIRE i els models de dades geoespacials

El següent vídeo ens parla de les Directiva INSPIRE i de temes que s'hi relacionen, com la creació de models de dades geoespacials per als països de la Unió Europea.

El vídeo és neerlandès però està subtitulat en anglès.

Mapes amb trampa

Ens ha cridat l'antenció el fet que alguns editors de cartografia utilitzen els anomenats "carrers trampa" per detectar violacions de drets d'autor de la seva cartografia. Més que carrers inexistents, es tracta de modificacions dels atributs d'aquests (forma, mida, etc.) que no perjudiquen la navegació pel mapa a l'usuari.

Existeixen altres mètodes com la inclusió en la cartografia de topònims ficticis o bé punts de control inapreciables a simple vista.

En pocs casos aquestes alteracions són reconegudes pels editors.

Altures forestals mundials

La NASA ha publicat un mapa mundial amb les alçades forestals a partir de dades LIDAR obtingudes des dels satèl·lits: ICESat, Terra i Aqua.

LIDAR permet comparar la diferència entre el rebot del làser des del terra i dels de la part superior de la coberta d'arbres, coneixent així l'estructura vertical dels boscos, a diferència d'altres instruments de mesura que només ens podrien donar el contorn d'aquests.

Per a realitzar el mapa s'han recollit més de 250 milions de lectures amb làser durant un període de set anys.



Si voleu llegir més sobre aquest mapa visiteu el web de la NASA.